Als meus amics, els catalans

(Nota a los que me seguís en castellano: No es difícil traducir este artículo. Por ejemplo, con el traductor de Google.)

Permeteu-me unes reflexions des de la meva major simpatia i comprensió per vosaltres. Sóc valencià, encara que mai he estat anticatalanista. De fet, a la meva terra podria ser tractat de "catalanista", terme amb el qual els "guardians de les essències valencianes" designen a tots els que ens separem de la seua provinciana visió del món. Sí, em referisc a aquests que han arruïnat a aquesta terra per dècades, quan no per segles.

En aquesta terra coneixem ja des de fa molts anys (crec que vam ser els pioners) la matraca d'aquest discurs vergonyós i miserable que és l'anticatalanisme. Aquest discurs que tants vots ha donat a la resta d'Espanya. Ha estat utilitzat fins a la nàusea pel PP (amb l'excepció honrosa de Ruiz Gallardón i potser algun altre, però que es comptarien amb els dits d'una mà). Però també és el discurs d'aquest nyap que es diu UPyD, i ho va ser de l'extinta UV i d'alguns dirigents del PSOE (Rodríguez Ibarra, Bono).

Si jo fora català és possible que estiguera tan fart d'aquesta ingrata Espanya com vosaltres. En més d'una ocasió he dit que aquest discurs algun dia havia de pagar una enorme factura. Però llavors era una fàbrica de vots fàcil, en els temps en què el discurs polític ha esdevingut en aquest femer que ha estat aquestes últimes dècades. I aquesta factura es comença a pagar. Un home tan de dretes com Luis del Olmo el va deixar ahir molt claret.

Però no ens equivoquem, en el vostre costat hi ha també molt discurs simètric. El catalanisme exacerbat és com l'espanyolisme caspós. Només canvien les llengües en què s'expressen i les banderes que s'esgrimeixen.
I el discurs nacionalista és el discurs de la dreta. No us adoneu que la dreta catalana ha estat pactant amb la dreta "espanyola" fins hui mateix? Aquest discurs els beneficia, és només una tàctica per seguir en el poder. No és el discurs de l'Est contra el Centre el que ens importa. El discurs és el del 99% contra aquesta sabata de l'1% que ens està xafant la cara i ens impedeix la respiració.

Una darrera consideració. La independència (de la mà de CiU) no va a suprimir les retallades. En la meua humil opinió portarà més misèria que prosperitat. Un matrimoni que se separa deu lluitar pel repartiment dels béns que comparteixen i això fa perdre moltes energies. I ens fa més febles a Europa i al món. Teniu moltes raons per reclamar-la, però aquest no és potser el millor moment. Llevat que poseu el vostre somni per sobre del vostre benestar a mig termini. A més, vos estan enganyant: No la busquen, l’ independència, només s'aprofiten d'aquest sentiment de fatiga en el seu benefici.

Entenc que, en les circumstàncies actuals no sóc optimista sobre la relació Catalunya-Espanya. És molt difícil canviar a 180 º el discurs imperant per un discurs de respecte per l'altre, per un pacte de la classe política i dels mitjans de comunicació en què es suprimisca la confrontació populista. Però som ací, al món, per intentar arreglar-ho, no per deixar-nos caure en la desesperació. Si veiérem clarament que el món es dirigeix ​​sense remissió cap a una catàstrofe nostra missió com a éssers humans il · lustrats seria intentar evitar-la, per poques possibilitats que quedaren.